El meu projecte proposa pensar el vincle entre paisatge-imatges-violència a través de l'anàlisi de la utilització d'imatges operatives de visió zenital (drons i satèl·lits) en la producció de material audiovisual per part de pràctiques creatives contemporànies (artistes, dissenyadors, col·lectius transdisciplinaris, etc). L'anterior, donant principalment èmfasi a aquells esforços per narrar i tensionar diversos conflictes geopolítics (colonialisme, extracció indiscriminada de recursos, overturism, intervencions militars, entre altres) presents en els territoris que són registrats des de l'aire.

Mi hipótesis de investigación se sostiene en que el proceso de registro de territorios, a través de dispositivos específicos que operan como vista de pajaro, llevan a la estructuración de lo que propongo como un paisaje-arma. Un constructo técnico, bélico, capital y visual que provoca el desborde del concepto de paisaje a partir del vínculo insoslayable que este mantiene con formas de violencia contemporánea.