El desenvolupament del seu treball és especulatiu i tracta d'evocar el caràcter de quatre artistes alemanys: Grete Stern, Hanne Darboven, Hans-Peter Feldmann i Martin Kippenberger. A través d'ells cerca la seva veu en l'arrel d'una genealogia que es mou entre la repetició obsessiva i l'humor, entre la paròdia numèrica i l'inconscient. Una lectura de l'Arxiu Planas, una polifonia, una possibilitat multiforme i boscosa on la mirada i l'autoria es tornen incerteses i elogis. En la instal·lació treballa amb cadascun dels artistes que, junts, fan una peça coral. Teatrinos formats per imatges superposades per a cridar a Grete Stern i les seves representacions de somnis; una instal·lació en la paret on la repetició deixa en evidència l'impuls matemàtic, crític i contraproduent de Hanne Darboven; una projecció d'ombres i una seqüència de petons repetits per a citar l'humor càustic d'Hans-Peter Feldmann; una acumulació de mobles en l'espai de treball i una apropiació dels psychobuildings balears per a cridar al “estrateg i bufó” que va encarnar Martin